Compra entrades

Rondò final

L’Ambulante, Felice D’Agostino
Cent anys d’imatges cercades i trobades. Fragments de pel·lícula, cintes familiars, píxels. Un sant màrtir, un guerrer. Sant Efisi, una icona que commou la gent. Una festa, un ritu que es repeteix fora del temps i que va acompanyat de les màscares de dominacions passades i presents d’una illa: Sardenya. Què s’escapa? Què queda? La pregunta i la resposta són la base del muntatge i renoven el passat en un altre passat. En aquesta trobada de mirades en diferit, el dia festiu es torna a renovar en la memòria i el somni, lluny de llocs coneguts.
Biografia
Gaetano Crivaro, director de cinema i videoartista, i Margherita Pisano, investigadora independent i directora de documentals, han fundat L’Ambulante, un col·lectiu que fa projectes d’art, cinema i recerca urbana. Felice D’Agostino ha treballat vint anys com a director, operador de càmera, director de fotografia i muntador. Per al muntatge d’aquesta pel·lícula es va crear l’Assemblea de Muntatge, formada per Luca Carboni, Gaetano Crivaro, Felice D’Agostino, Alberto Diana, Arturo Lavorato, Margherita Pisano, Margherita Riva i Vittoria Soddu.
Fitxa técnica
Durada: 51’
Direcció: L’Ambulante (Margherita Pisano, Gaetano Crivaro), Felice D’Agostino
Producció: L’Ambulante, Ruga Films
País: Itàlia
Idioma: Italià
Versió: VOSE
Metodologia
"Rondò final" és el fruit d’un camí molt singular, al qual s’arriba després de diversos passos. S’ubica en un camí de set anys, que té lloc en el marc d’alguns projectes d’experimentació i de recerca cinematogràfica ("Cinema de segona mà" i "Muntar i desmuntar imaginaris"), dedicats a fer pel·lícules que prenen com a punt de partida la “reutilització de films d’arxiu” i que posteriorment desenvolupa L’Ambulante Lab. És una pel·lícula de recerca obsessiva que es podria definir com “de muntatge”: dos autors la comencen, un laboratori que treballa amb pel·lícules denominades “d’arxiu” la continua, el muntatge es fa per “relleus” sota el guiatge de l’assemblea de muntatge i la intervenció de tres directors li donen forma de pel·lícula. Es nodreix de l’experimentació col·lectiva, que estructura i esbossa el joc del muntatge. L’Assemblea de Muntatge, formada per vuit editors/directors, és l’espai on els projectes es miren i es remiren, es separen, s’imprimeixen, es tallen, s’entrellacen, s’alenteixen i es contraposen. Converses començades, interrompudes per un i represes per un altre. El resultat parcial, la disposició, l’estructura, l'incipit, poc a poc es consolida en un muntatge final en què els tres directors, com funàmbuls, entreteixeixen aquests fragments amb nou fils de significat, mirant de crear una tensió dialèctica entre els elements individuals i la composició general, en un retorn periòdic d’una idea principal, que cada cop que apareix canvia. Sens dubte, el que en resulta és una reapropiació múltiple. Una pel·lícula de segona, tercera o quarta mà. El film es compon principalment de clips realitzats per directors de cinema aficionats, sovint sense so. El dispositiu del film s’estructura partint d’aquesta limitació i de la relació entre imatge i so, en què el so, creat majoritàriament a partir dels sons de la festa recollits al llarg de diversos anys, podria semblar diegètic, però revela constantment la seva no pertinença, jugant contínuament amb una tensió entre adhesió i distància, entre semblança i conflicte, entre el visible i l’imaginable.