Mitología de barrio
"Mitología de barrio" és una pel·lícula feta i imaginada a peu, recorrent tots i cada un dels barris que rodegen el centre d’una ciutat, concretament Madrid. No obstant això, no és una pel·lícula sobre Madrid; és sobre tot un conte, un petit mite, sobre els territoris urbans que habitem a les societats estatals i capitalistes.
Veure la pel·lícula
Biografia
espírituescalera és un col·lectiu de cinema que té com a propòsit explorar, pensar i realitzar projectes audiovisuals i cinematogràfics que transcendeixen l’anècdota personal i individualista i que aborden qüestions, atmosferes i narratives que interpel·len al col·lectiu i al conflicte quotidià.
Fins al moment, diferents peces com per exemple "La insurrección que viene", "Sistema nervioso" o "Carmen dormida, Carmen despierta", han recorregut diferents festivals de cinema i espais de projecció i exhibició. Actualment, el col·lectiu es troba en ple desenvolupament de diferents projectes cinematogràfics, com els llargmetratges “La muerte no pudo con él”, “Laguna”, “El Ministro” o “Los Atlantes”, així com en postproducció d’altres projectes, incloent-hi "Dulcinea" o "La Llorona".
Fitxa técnica
Direcció: espírituescalera
País: Espanya
Idioma: Castellà, xinès
Versió: VOSC
Metodologia
"Mitología de barrio" neix el 2018 com a un projecte sobre el recorregut físic i audiovisual de la perifèria de la ciutat de Madrid. Per això es va treballar amb algunes regles formals: no localitzar prèviament; filmar a escala de pla general simulant una postal turística en llocs que mai tindran una postal; filmar sempre sota la llum del sol, com si tots els moments registrats estiguessin succeint durant una calorosa tarda d’estiu en un mateix instant; no pretendre registrar allò real, entenent que la realitat és també una qüestió ideològica, tant al seu funcionament com a la seva comprensió.
Així l’equip de realització va passejar per la ciutat sense rumb, entre els barris que habiten, sense assimilar el projecte a les lleres burocràtiques d’institucions o circuits de laboratoris i festivals. L’equip de rodatge es limitava a tres persones. Amb el pas del temps el material va revelar un possible conte, un petit mite que va permetre fantasejar i parlar sobre la realitat des de la ficció i des de premisses ideològiques que s’enfrontassin a la realitat dominant. Solament després de tenir la majoria de les imatges filmades es va escriure el guió i posteriorment el procés de muntatge i postproducció que van ser també processos d’escriptura de guió. Inevitablement també van arribar les lleres burocràtiques, encara que per sort quan la pel·lícula ja estava pràcticament terminada.