Cabo Tuna o la gestión del cielo

Unidad de Montaje Dialéctico (UMD) és un col·lectiu artístic sense rostre. La seva renúncia a mostrar les cares i a utilitzar noms propis sorgeix d’una defensa de la clandestinitat i la col·lectivitat com a tàctica per enfrontar-se a la lògica de l’espectacle i al complex industrial-celebritat. La pràctica del col·lectiu s’ha centrat en l’assaig cinematogràfic com a manera de generar constel·lacions d’imatges dialèctiques que posen en tensió múltiples realitats i temporalitats. Les seves obres s’han presentat en festivals internacionals com el Punto de Vista (Espanya), el FICUNAM (Mèxic), el FICValdivia (Xile) i el Chicago Underground Film Festival (Estats Units), entre d’altres.

El cinema hegemònic tendeix a adequar-se a la lògica de la reproducció en línia i de l’espectacle. El cinema cavernós proposa impulsar els punts d’intersecció entre el cinema militant i el cinema experimental. El cinema hegemònic tendeix a fer créixer les seves produccions, que ara han de seguir estrictes protocols d’higiene. El cinema cavernós incita a recórrer al metratge trobat i al muntatge com a manera de construir pel·lícules. El cinema hegemònic tendeix a l’individualisme, al director o directora com a geni creador. El cinema cavernós és un cinema construït col·lectivament, en una col·laboració horitzontal. El cinema hegemònic tendeix a apostar per la celebritat del director o directora. El cinema cavernós incita a firmar com a col·lectiu, a la clandestinitat. El cinema hegemònic recorre a la fama dels actors com a estratègia comercial. El cinema cavernós recorre als no actors. El cinema hegemònic recorre a la catifa vermella i als premis. El cinema cavernós es mostra entre els amics, reunits en una cova al voltant del foc.