Warmi Cine y Vídeo

Aquestes tres cineastes havien format abans part del col·lectiu fílmic peruà Chaski, el qual havia estat fundat set anys abans. Chaski era un col·lectiu que actuava sota els ideals d'horitzontalitat, i en formaven també part Stefan Kaspar, Alejandro Legaspi, Fernando Espinoza i Fernando Barreto. Barea, Torres i Goicoechea van denunciar les pràctiques masclistes que van viure al grup Chaski, on eren relegades a rols secundaris. Davant d'aquesta situació, elles van decidir crear el seu propi col·lectiu fílmic.

Des dels inicis, les integrants del col·lectiu Warmi es van interessar per dur a terme processos cinematogràfics col·laboratius amb dones que habitaven els barris de les perifèries. El col·lectiu de treballadores domèstiques fou un dels grups amb els quals van treballar més al llarg dels anys. Aquest grup era el resultat de la situació dels moviments migratoris que s'havien produït al Perú entre la dècada dels anys vuitanta i noranta, és a dir, totes aquelles dones que sortien de les comunitats andines rurals per a guanyar-se la vida com a treballadores domèstiques als grans nuclis urbans, especialment a la capital peruana. 

Les integrans de Warmi entenien el cinema com una pràctica que les permetia treballar amb les comunitats i aconseguir generar una incidència social. La seva metodologia va incloure desplaçaments per tot el país, per així poder recol·lectar testimonis de comunitats diferents, com les comunitats camperoles de la regió de Cajamarca. D'aquesta manera podien treballar plegades amb els col·lectius i sindicats de treballadores de les llars com El Comité de Mujeres Aurora Vivar, i IPROFOTH. La seva tasca amb les comunitats va donar com a resultat diferents films com Porque quería estudiar (1990), Antuca (1992), i Hijas de la violencia (1998), els quals l'objectiu principal era ressaltar l’agència de les dones i les nenes indígenes nascudes al Perú.

El col·lectiu Warmi va dirigir films emancipadors amb una metodologia participativa. Cal destacar que el seu mètode de treball col·laboratiu no només era participatiu per la relació amb les seves protagonistes, sinó que també per la manera en la qual es va gestionar el flux de treball horitzontal en cadascun dels seus projectes.