Video-Nou
Biografia
Influenciats pel videoactivisme internacional i les pedagogies crítiques no institucionals, van entendre el vídeo com a eina per acompanyar processos d'emancipació en barris com a Can Serra o Bellvitge, al costat d'associacions veïnals, molt polititzades en aquell moment, col·lectius de dones, migrants o sindicats, en un moment en què l'organització comunitària era profundament política.
Davant d'una comunicació unidireccional, heretada del franquisme, van proposar formes de comunicació multidireccional i participativa, on gravaven, mostraven i generaven debat als visionats. Així doncs, el vídeo no era producte final, sinó dispositiu de relació i pensament col·lectiu, i el 1980 el grup es transforma en Servei de Vídeo Comunitari amb la voluntat de constituir un model de servei públic sense deixar de qüestionar la institucionalització. El col·lectiu va documentar vagues, jornades llibertàries, lluites urbanes i conflictes veïnals, però sobretot van enregistrar processos vius, fragmentaris, on la imatge i el relat servia per a escoltar-se, confrontar-se, organitzar-se. El seu treball no va ser sol testimoniatge d'una època d'entusiasme i desencantament històric, sinó una esquerda al relat higienitzat de la Transició: una història no oficial, feta des de baix, amb altres llenguatges, altres temporalitats i altres cossos.
Metodologia
La metodologia de Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari es va construir fent, durant els processos. Lis integrants no venien del món audiovisual ni coneixien el vídeo com a eina tècnica, sinó que el van aprendre col·lectivament, sobre la marxa, a través de la pràctica. No creien en l'especialització ni en els rols fixos durant l'elaboració. Desenvolupaven les tasques tècniques i organitzatives rotant entre totis, desactivant jerarquies internes i promovent una dinàmica horitzontal d'aprenentatge comú.
Més que produir “vídeos” o treballs audiovisuals, generaven processos. Treballaven braç a braç amb associacions veïnals, col·lectius de dones, migrants o sindicats, escoltant conflictes, posant-los al centre i acompanyant lluites de barri en un moment històric d'abandonament de barris de l'anomenada perifèria de Barcelona. Gravaven assemblees, entrevistes, espais quotidians com mercats… però el vídeo no era el fi, sinó el mitjà per a generar comunitat, memòria i organització política. La seva metodologia s'articulava a través del feedback, que consistia a retornar el material gravat als qui el protagonitzaven, mitjançant projeccions improvisades als propis carrers o places, de vegades sobre un cotxe o amb un monitor portàtil. Aquestes devolucions obrien converses espontànies que amplificaven el procés i produïen comunicació multidireccional, en contrast amb els mitjans oficials, encara marcats pel discurs unívoc del franquisme.
No empraven guions tancats, sinó que el contingut emergia del procés. L'edició era col·lectiva i cada peça era pensada com a part d'un circuit més ampli de reflexió, organització i acció. La seva metodologia bevia de pedagogies llibertàries i del desig de produir no sols imatges, sinó vincles, on el vídeo era una eina i no una finalitat. Fer vídeo era, per a ellis, fer barri, fer cos i fer història, i la seva pràctica va transformar el vídeo en un espai d'escolta, memòria i disputa simbòlica, on les imatges no parlaven per lis altres, sinó amb ellis.
Filmografia
VII TROBADA INTERNACIONAL DE VÍDEO (1977)
Es realitza a Barcelona la VII Trobada Internacional de Vídeo i Col·loqui de la Comunicació organitzada pel Centre d'Art i Comunicació (CAyC) del 22 al 29 de febrer de 1977 a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Margarita d’Amico juntament amb Manuel Manzano i gràcies a un aparell de vídeo amb sistema NTSC cedit per Antoni Muntadas, el grup realitza una primera pràctica de vídeo entenent-lo com una eina amb possibilitats de fort contingut polític. En el primer taller pràctic de la VII Trobada, s’hi troben Xefo Guash, Carles Ameller, Albert Estival, Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Sylvie Poissenot, Guiomar Eguillor, alguns d’ells estudiants del curs CIPLA de l’Institut del Teatre.
Margarita d’Amico juntament amb Manuel Manzano proposen realitzar als voluntaris un petit assaig en vídeo sobre un tema decidit de forma col·lectiva. El grup creat per Xefo Guash, Carles Ameller, Albert Estival, Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Sylvie Poissenot i Guiomar Eguillor decideix treballar sobre la manca d’espais verds al barri de Gràcia, Barcelona. El tema respon a certes reivindicacions veïnals que es tractaven des de feia temps en espais com l’Ateneu Llibertari de Gràcia, entre d’altres.
1977_ “Espais verds de Gràcia” – Metratge desconegut – Obra no localitzada
VIDEO-NOU (1977–1980)
1977
S’inicien a Espanya els anys que popularment seran anomenats com L’Entusiasme, on tota possibilitat de canvi polític anticapitalista, llibertari, antimilitarista i de llibertat ideològica sembla possible. Aquest ambient, segons els membres del col·lectiu, possibilita l’energia per a nombrosos treballs que es realitzaran fins a l’any 1979, amb una continuïtat com a SVC fins a 1983, considerant-ho el final d’aquesta experiència, ja en l’etapa que popularment es coneixerà com El Desencant.
Neix Video-Nou, un grup definitiu format per Marga Latorre, Luisa Ortínez, Albert Estival, Lluïsa Roca, Carles Ameller, Xefo Guash, Guiomar Eguillor, Genís Cano i Pau Maragall, que decideix sumar-s’hi definitivament després d’assistir a algunes trobades del grup. El grup té la voluntat d’utilitzar el vídeo com a mitjà social i motor de visibilitat de realitats invisibles no contemplades en l’oficialitat mediàtica, amb una clara voluntat de treballar amb l’audiovisual com a eina social, política, documental i educativa.
Després de signar un contracte amb la Lliga de Catalunya, Video-Nou encarrega a l’empresa TRIAC que adapti i equipa un autobús format per una taula d’edició i dues pantalles de televisió ubicades a les finestres per reproduir el material.
Video-Nou deixa escrit al catàleg 1977-78 sobre l’experiència del Vídeo-bus:
“Campanya política per a La Lliga de Catalunya.
La campanya estava centrada en la utilització d’un Vídeo-bus (autobús equipat per realitzar programes de vídeo complets: gravació, muntatge, visualització) (veure gràfic) basant-nos en l’experiència realitzada pel Partit Socialista Francès l’any 1976. L’àmbit on es realitzava era la província de Girona, durant un període d’un mes.
Després d’una informació socioeconòmica prèvia de cadascuna de les comarques, recopilada abans d’iniciar-se la campanya pròpiament dita, es visitaven cada dia un o dos pobles. Al llarg del dia es realitzava una cinta-reportatge sobre les característiques físiques i sociopolítiques del poble en qüestió, a base d’entrevistes diverses al carrer, llocs de treball, escoles, etc. (…) En general, la visualització de la cinta es convertia en una ocasió de forta concentració de veïns i veïnes, que suscitava discussions, comentaris, etc. entre la gent, que desbordava àmpliament el marc de la propaganda política d’un partit concret, per centrar-se en temes més lligats a la vida del poble.”
Vídeo-bus (abril–maig 1977)
1977_ “Campanya electoral de La Lliga de Catalunya I – La Bisbal” – 42’ – Obra localitzada
1977_ “Campanya electoral de La Lliga de Catalunya II – La Bisbal” – 43’ – Obra localitzada
1977_ “Falques de propaganda: Josep M. Figueres i altra gent del partit de La Lliga de Catalunya” – 17’ – Obra localitzada
El 1977 comencen les primeres eleccions predemocràtiques a Espanya després de gairebé 40 anys de dictadura feixista, i el col·lectiu decideix documentar l’esdeveniment històric mitjançant un treball de seguiment a votants. El treball es registra amb un Porta-Pack Nivico ½’’ en blanc i negre. Al catàleg de Video-Nou, el grup escriu sobre aquest treball:
“El vídeo segueix detingudament dos votants durant les maniobres pròpies de la primera elecció predemocràtica.
La segona part de la cinta és un recorregut ascendent per Les Rambles enmig del bullici, amb els primers artesans, manifestacions antielectorals i les companyies especials antidisturbis de Valladolid que van interrompre violentament la gravació a l’alçada de l’Hotel Manila (treball no disponible).”
1977_ “Eleccions polítiques del 15 de juny” – Metratge desconegut – Obra no localitzada
Durant el període 1977-78, Video-Nou realitza diversos treballs que apareixen en un catàleg dissenyat per Carles Ameller. Alguns treballs durant 1977 són en relació a amistats pròximes com Nazario, Ocaña, Ceesepe, Camilo o Onliyú entre d’altres. Video-Nou documenta la vida de la contracultura a Barcelona des d’on es qüestiona la noció de gènere, la política de la Transició, la suposada democràcia, les tradicions socials, l’herència franquista i la sexualitat normativa.
1977_ “Telediario Montesol-Onliyú” – 20’ – Obra localitzada
1977_ “Actuació Ocaña i Camilo” – Presentació 20’ – Obra localitzada
1977_ “Desemadre” – 20’ – Obra localitzada
El 26 de juny de 1977, Video-Nou realitza un treball videogràfic (actualment no localitzat) tot i que apareix ressenyat al catàleg del grup 1977-78 i en diversos documents del Fons del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA.
1977_ “Manifestació Gay” – Metratge desconegut – Obra no localitzada
Xefo Guash, per la seva vinculació amb la CNT, la seva amistat amb Luís Andrés Edo i per l’amistat del col·lectiu amb Pepe Ribas de la revista Ajoblanco, proposa al grup registrar els debats del Saló Diana dins les Jornades Llibertàries Internacionals (22 al 25 de juliol de 1977). Es decideix que durant els matins es registraran els debats al Saló Diana i a la tarda s’emetran per alguns televisors ubicats sota els arcs del Parc Güell el que havia passat al matí. El projecte es finança amb part dels diners de la indemnització de la Lliga de Catalunya.
Jornades Llibertàries Internacionals (juliol 1977)
Saló Diana
1977_ “Jornades Llibertàries” – 20’ – Obra localitzada
1977_ “Jornades Llibertàries. Saló Diana. Crítica a la Societat Industrial i alternatives Llibertàries” – 65’ – Obra localitzada
1977_ “Jornades Llibertàries. Saló Diana. Debat sobre Moviment Llibertari i Organització” – 110’ – Obra localitzada
Parc Güell
1977_ “Jornades Llibertàries Internacionals. Parc Güell” – 22’ – Obra localitzada
1977_ “Jornades Llibertàries Internacionals. Parc Güell” – 16’ – Obra localitzada
Després de les Jornades Llibertàries Internacionals, el 30 de juliol de 1977, alguns membres del col·lectiu es desplacen al Festival Canet Rock a Canet de Mar per documentar-lo. Al vídeo hi apareixen Pau Riba i Orquestra Plateria entre d’altres.
1977_ “Canet Rock” – 29’ – Obra localitzada
L’interès del col·lectiu per la situació i el panorama polític durant la Transició el porta a registrar la primera manifestació legal per la Diada de Catalunya.
1977_ “Diada 11 de setembre de 1977” – Metratge desconegut – Obra no localitzada
Posteriorment, el Comitè d’Artesans de les Rambles sol·licita a Video-Nou recollir la polèmica plantejada pel trasllat dels venedors a la plaça Vila de Madrid mitjançant entrevistes a membres del comitè, venedors, compradors i gent del carrer. El treball es registra amb un Porta-Pack JVC ½’’ en blanc i negre. Actualment el treball no ha estat localitzat o està pendent de digitalització.
1977_ “Reivindicació de l’espai a les Rambles per als artesans” – Metratge desconegut – Obra no localitzada
Pau Maragall i Xefo Guash, juntament amb altres membres de l’equip, s’interessen per la vaga de benzineres que s’estava preparant en assemblea des de feia mesos al local de la CNT del Passatge de la Pau núm. 8. A l’octubre de 1977 i durant quatre dies, Video-Nou decideix documentar les assemblees i altres materials de la vaga iniciada el 21 d’octubre que durarà fins al 26 del mateix mes. Es registra amb un Porta-Pack SONY AV ½’’ b/n en 4 cintes de 30 minuts cadascuna.
“Vaga de benzineres” a Barcelona (octubre 1977)
1977_ “Informació sindical i política: Vaga de benzineres” – 143’ – Obra localitzada
1977_ “Vaga de gasolinera 1” – 28’ – Obra localitzada
1977_ “Vaga de gasolinera 2” – 39’ – Obra localitzada
1977_ “Vaga de gasolinera 3” – 29’ – Obra localitzada
1977_ “Vaga de gasolinera 4” – 35’ – Obra localitzada
El vincle del col·lectiu amb la Galeria Mec-Mec s’estableix, entre altres raons, per la proximitat al pis del carrer Blanqueria on el col·lectiu té la seva seu. Aquell mateix any, Ocaña inaugura “Un poco de Andalucía” i decideixen documentar-la mitjançant una visita guiada feta per l’artista. Ocaña transforma la galeria en un pati andalús i organitza festes on convida prostitutes dels bars propers, amics i amigues, serveix gaspatxo als assistents i instal·la el seu llit traslladat des de la Plaça Reial, on es queda a dormir algunes nits.
1977_ “Un poco de Andalucía” – 20’ – Obra localitzada
Video-Nou col·labora a la primera exposició de Xavier Mariscal “Gran Hotel” amb un treball en vídeo anomenat “Vida en comú”, que documenta l’exposició. Inaugurada el 6 de desembre, Mariscal transforma l’espai de la galeria en un hotel on exposa dibuixos, electrodomèstics, còmics, gouaches, pòsters, tebeos, cartrons retallats, serigrafies, fotografies, vidres pintats, jerseis fets a mà, objectes de cartró pedra, fanzins i ofereix canapès de colors.
1977_ “Vida en comú” – Metratge desconegut – Obra no localitzada
El 18 de desembre de 1977, 15 grups ecologistes reunits a Torroella de Montgrí organitzen una manifestació dins la campanya “Fem una ciutat habitable”, on es reclamen carrils bici i aparcaments per a bicicletes. El col·lectiu documenta la manifestació a Barcelona. El vídeo apareix a la mateixa cinta on hi ha l’exposició d’Ocaña a Mec-Mec.
1977_ “Manifestació de bicicletes” – 13’ – Obra localitzada
El col·lectiu, ja conegut dins del cercle contracultural, decideix fer un vídeo-resum anomenat “Collage Video-Nou” amb el qual presentar-se. No serà fins al 1978 que tindrà forma definitiva.
1977_ “Míting UGT a Montjuïc amb Felipe González i discurs de Joan Raventós” – Desembre 1977 – Metratge desconegut – Obra no localitzada
La relació del col·lectiu amb l’Institut del Teatre continua viva pel vincle amb el curs CIPLA. A finals de 1977, Video-Nou demana un espai fix on treballar. L’escola EINA convida el coreògraf i mim Lindsay Kemp a fer una classe i Video-Nou n’enregistra un assaig.
1977_ “Assaig de Lindsay Kemp al Teatre Lliure” – Desembre 1977 – Metratge desconegut – Obra no localitzada
Durant els mesos següents, el col·lectiu registra alguns assajos de teatre per tal que les actrius i actors puguin revisar la seva feina i millorar-la.
1977_ “Assaig de “Precioses de Brie” de Molière + Taller de vídeo Laborde” – 37’ – Obra localitzada
1977_ “Escenes d’un assaig d’obra de teatre” (registrat per Núria Font) – 37’ – Obra localitzada
L’interès del col·lectiu per l’àmbit educatiu —ja sigui per ensenyar l’ús del vídeo per emancipar l’espectador/a convertint-lo en productor/a o per fomentar la lectura crítica del contingut oficial— fa que Video-Nou dissenyi alguns programes didàctics. Així doncs, al desembre de 1977 una part del col·lectiu treballa a la guarderia infantil 1 Niuet.
1977_ “Programa didàctic audiovisual per a la Guarderia 1Niuet” – Desembre 1977 – Metratge desconegut – Obra no localitzada
L’interès per l’ús del vídeo en l’àmbit educatiu es trasllada també a l’escola Font d’en Fargas de Barcelona, promovent la participació d’alumnes i professorat, basant-se en models d’escoles llibertàries horitzontals. Durant el curs 77-78 realitzen 5 cintes descrites al catàleg 1977-78.
1977_ “Pràctica audiovisual en l’ensenyament” – Desembre 1977 – Metratge desconegut – Obra no localitzada
1978
- En 1978, el col·lectiu segueix interessat a documentar uns certs moments de la vida contracultural de la ciutat. D'aquesta manera, comencen a registrar-se alguns dels espectacles o assajos que tenen cabuda en algunes sales de Barcelona com la sala Zeleste o el Saló Diana. Les cintes serveixen a lxs artistxs per a analitzar els seus directes i millorar així les seves actuacions.
1978_ “Recital d’en Sisa al Saló Diana” – Metratge desconegut – Obra no localitzada
1978_ “Recital de Casavella per a Zeleste” – Metratge desconegut – Obra no localitzada
- L'interès de Video-Nou per i per a l'àmbit de l'educació que veurem més endavant amb iniciatives com a Escola d'Adults, comença a prendre forma en escoles de primària en forma de tallers. És el cas del treball Festa de S. Jordi on a l'abril de 1978 fan un treball de 20 min en b/n on escriuen en un document «Aquesta cinta forma part del treball realitzat a l'escola pilot de l'I.C.E Font d’en Fargas, al llarg del curs 77-78, amb la participació de profesorxs i alumnxs. Es tracta d'un reportatge realitzat per un equip de nenxs: un càmera, un ajudant i un entrevistador que parlava amb els pares i la gent que venia a la fira amb motiu de la Diada. Tot seguit vam fer un reportatge posant veu i música a les imatges descriptives».
1978_ “Programa didàctic per a Font d’en Fargas” – 20’ - Obra localitzada
- Video-Nou comença a tenir una certa repercussió a nivell local per l'ús del vídeo. Continuen elaborant treballs centrats en l'especulació urbanística que es fa evident per les condicions dels barris creats per l'arribada a Barcelona de persones migrants, sobretot del sud d'Espanya, en cerca d'oportunitats laborals. Es multipliquen els barris sense serveis bàsics situats en la perifèria de la ciutat. El col·lectiu decideix documentar els canvis urbanístics i les afectacions veïnals de gener a abril de 1978 i és finançat per Serveis de Cultura Popular.
Projecte Can Serra (1978)
CINTA 1. Procés de la construcció especulativa de Can Serra i les intervencions de lxs veïnxs. Aquesta cinta es va elaborar a base de les converses amb els membres de l'associació de veïnxs, cerca de fotografies i documents i entrevistes amb les persones afectades que havien participat directament en les lluites contra els diferents plans parcials, per a recuperar el poc espai disponible per a serveis i usos col·lectius. Aquesta cinta es va exhibir en diferents ocasions en el barri, sobretot durant una pintada mural d'una fàbrica del barri, en un televisor instal·lat al carrer.
1978_ “Urbanismo” (Projecte Can Serra) – 65’ - Obra localitzada
CINTA 2. Intervenció en una problemàtica reivindicativa: l'arribada del metro al barri. Davant la projectada prolongada del metre al barri, es va sol·licitar informació i els plans del traçat i es volien exigir mesures de seguretat des de l'inici. El treball del col·lectiu va consistir a recopilar les opinions de la gent de Can Serra sobre el problema i més extensament del barri veí Pubilla Casas, on els habitatges estaven greument afectades pel pas de metre amb una forta mobilització de lxs veïnxs entorn del problema. Dos dies de gravació i un muntatge senzill, donen pas a una cinta que s'exhibeix 9 vegades en 2 setmanes en diverses assemblees de veïnxs, en el mercat del barri, a la sortida de les escoles i els bars. En tots els casos dona peu a discussions i a una gran mobilització de la gent entorn del problema.
1978_ “¡Qué viene el metro!” – 25’ - Obra localitzada
CINTA 3. Reflectia el canvi de vida de la cultura de bona part de persones migrants i la seva indefensió davant la nova existència a la qual es veuen abocats pel pas del camp a la ciutat. Lxs propixs alumnxs i profesorxs de l'escola presentaven els diferents cursos, la seva utilitat davant la vida urbana, els mètodes de treball i la seva pròpia experiència personal. Aquesta cinta va ser utilitzada per a la promoció de l'escola i es va acompanyar de cartells i d'un programa de ràdio.
1978_ “Escuela de adultos”- Metratge desconegut - Obra sense localitzar
CINTA 4. Comença amb un muntatge audiovisual de festes regionals rememorades per les persones majors del barri i mostrava també les festes realitzades en els últims anys. La cinta també comptava amb una taula rodona sobre l'organització de les festes del barri i la participació de la gent.
1978_ “Las fiestas del barrio”- Metratge desconegut - Obra sense localitzar
- Després de l'experiència en Can Serra, el col·lectiu Video-Nou deixa escrit en el seu catàleg, on recopila els treballs de 1977 a 1978, punts a tenir en compte sobre el projecte de Can Serra, considerant-lo com un assaig de futurs projectes de la mateixa naturalesa: «A demanda de l'associació de veïnxs, el ritme de treball s'ha vist molt accelerat, de manera que en una primera fase no es van acabar les cintes programades ni fer tants visionats com interessava. També ens ha faltat temps tant a l'associació de veïnxs com a Video-Nou, per a la necessària reflexió durant la realització i muntatge, i per a la discussió crítica de les cintes visionades en assemblea».
- Durant maig de 1978, el col·lectiu continua registrant en vídeo actuacions musicals de l'àmbit contracultural. En aquest cas es tracta del grup Lole i Manuel en el Teatre Romea i Pau Riba a la sala Zeleste. Video-Nou descriu els treballs en el seu catàleg de 1978: «Nou dia (maig 78). Gravació de teatre flamenc gitano “Nou dia” de Lole i Manuel al Teatre Romea, amb la col·laboració de la família Montoya i l'assessoria de Celestino Coronado. El grup de flamenc va visionar la cinta en el local de Video-Nou. Equip utilitzat SONY CV ½’’ b/n. Durada 2 cintes de 45min».
1978_ “Nou dia” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
«Pau Riba a Zeleste (maig 78). Gravació d'un espectacle de reaparició del cantant. Equip utilitzat SONY CV ½’’ b/n. Durada 2 cintes de 45 min.»
1978_ “Pau Riba a Zeleste” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
- La Generalitat, ja restablerta, comença a centralitzar alguns moviments veïnals que havien estat clandestins durant la Dictadura. Es legalitzen els espais anomenats Ateneus que durant el Franquisme van ser declarats il·legals. L'Ajuntament de Barcelona comença a elaborar un Pla de Barris i institucionalitza i centralitza els Ateneus intentant substituir-los pels actuals Centres Cívics. Video-Nou decideix començar a pensar en com documentar la lluita dels Ateneus i algunes problemàtiques que derivaran en conflictes amb l'Ajuntament que sorgiran més endavant.
Vídeo-animació a l’Esplai del barri de Ribera (juny 1978)
CINTA 1. Va ser la cinta introductora del col·lectiu Video-Nou a l'Esplai. Es registra durant tota una tarda on hi ha un concurs de rebosteria el 23 maig de 1978 i s'exposa la història de l'Esplai, la seva organització i les activitats mitjançant entrevistes a participants o no.
1978_ “Concurs de rebosteria” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
CINTA 2. Es descriuen els diferents espais i activitats de l'Esplai que es realitzen durant el treball de Video-Nou: concurs de rebosteria, festa amb ball, musiquis i actors/actrius el 3 de juny, fabricació de titelles i exposició de treballs realitzats durant la temporada. Es barreja amb entrevistes sobre el tema, la possibilitat d'una autoorganització, funcionament de l'Esplai, possibles canvis, relació amb La Caixa, i l'animadora, així com una proposta d'una revetlla de Sant Joan organitzada per lis propis vellis que no saben si se'ls deixarà realitzar. També dues entrevistes amb l'animadora i el conserge parlant de les seves tasques i la seva relació amb lis usuaris. Video-Nou deixa escrit «aquesta cinta va ser de gran utilitat en les discussions de les animadores».
1978_ “Activitats de l’Esplai al barri de La Ribera” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
CINTA 3. La cinta s'inicia amb imatges dels llocs més característics de les persones majors en els llocs més característics dels barris, amb una veu en off que explica la situació social dels barris i les persones majors sobre la seva relació amb la societat i el context. Descriu un dia de la vida de les persones majors en els barris mitjançant entrevistes durant tot un dia, l'interior dels habitatges i els canvis del barri, les activitats dels habitatges, les pensions, les persones majors que treballen, la relació amb les famílies, la relació amb la societat i com són tractadis i si se'ls considera socialment.
1978_ “Vida quotidiana dels vells als barris de Casc Antic i La Ribera” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
CINTA 4. Treball amb la voluntat de conservar la història dels barris mitjançant la història de persones majors, la seva memòria, el record i l'aportació de documentació fotogràfica i gràfica de lis participants. El treball no té un enfocament soci-polític sinó que es realitza des de la història de persones, des de la seva vida quotidiana i la seva evolució, intentant destacar fets clau dels barris, els oficis desapareguts, les festes populars, la vida social. Video-Nou deixa escrit: «Aquesta cinta va quedar inacabada el 30 de juny perquè finalitzava el període de treball i perquè moltis vellis s'anaven a un viatge organitzat per l'Esplai o amb familiars».
1978_ “Recuperació de la història dels barris del Casc Antic i La Ribera” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
1978_”Entrevista a una vecina de Pla de Palau” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
-Comença un interès en el col·lectiu sobre peticions veïnals per als barris, la substitució dels Ateneus acte-gestionats pels Centres Cívics municipalitzats, la creació d'associacions de veïnis, les manifestacions en pro d'equipaments i millores en els barris anomenats perifèrics que durarà fins al final de la seva primera i segona etapa. Els treballs que desenvoluparan i que comencen a plantejar en 1977, posen de manifest l'interès del col·lectiu per l'organització urbanística de la ciutat i la seva estructura classista com a ciutat industrial, amb clars privilegis cap a famílies burgeses respecte a migrants del sud d'Espanya pertanyents a la classe proletària. A pesar que, oficialment, el primer Centre Cívic és inaugurat per l'alcalde Narcís Serra en 1982, on Servei de Video Comunitari documenta la seva inauguració i on poden veure's les queixes de lis veïnis, en 1977 comencen els primers intents per municipalitzar i centralitzar els col·lectius veïnals amb l'objectiu de substituir als Ateneus pels Centres Cívics tal com veiem en ”Centre Cívic Canyelles (Projecte Ateneus)”.
Projecte Ateneus (juliol 1978)
Canyelles
1978_”Canyelles (Projecte Ateneus)”. – 39’ - Obra localitzada
1978_”Feedback Canyelles I (Projecte Ateneus)” – 25’ - Obra localitzada
1978_”Feedback Canyelles II (Projecte Ateneus)” – 6’ - Obra localitzada
1978_”Centre Cívic Canyelles (Projecte Ateneus)” – 21’ - Obra localitzada
1977_”Vídeo Comunitari. Feedback Canyelles (Projecte Ateneus)” – 25’ - Obra localitzada
-Video-Nou comença el projecte Ateneus pel Polígon Canyelles on deixa escrit el seu catàleg 1977-78:
«Centre Cívic del Polígon Canyelles.
a. Primera cinta prova, sense guió previ, sobre algunes activitats del centre, que van servir per a explicar els objectius del treball i el funcionament i les possibilitats de l'equip de vídeo, amb replay immediat.
b. Després de diverses discussions amb la gent del centre es van gravar dues cintes, amb entrevistes al carrer, comerços, habitatges etc., tenint com a fil conductor la història i la vida del barri.
c. Gravació d'una cinta amb membres del Centre Cívic sobre les activitats que es realitzen.»
Nou Barris
-Video-Nou sobre el projecte Ateneus 9barris deixa escrit en el seu catàleg 1977-78:
«Després de les reunions de discussió prèvia sobre els treballs a fer, es va procedir a la gravació de dues cintes sobre la història i el funcionament de l'Ateneu amb membres de la comissió gestora, detectant els problemes que havien portat al clima d'atonia dominant de llavors. D'altra banda es va gravar juntament amb l'arquitecte encarregat, una cinta sobre el projecte de remodelació i aprofitament de l'espai de l'Ateneu.
Aquest material recollit va ser objecte d'un visionat en els locals de l'Ateneu, en el qual també van participar membres d'altres Ateneus amb qui s'havia treballat. La reunió també va servir per a establir contactes i possibilitats de coordinació entre ells.»
1978_”Debate Asfáltica (Projecte Ateneus)” – 7’ - Obra localitzada
1978_”Entrevista a vecino sobre el Ateneu Nou Barris (Projecte Ateneus)” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
1978_”Entrevistas a vecinxs sobre la ocupación de una fábrica para el uso del Ateneu Nou Barris (Projecte Ateneus)” provocada por la intención de desmantelarlo para ser substituido por una planta asfáltica - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
1978_”Registro de una reunión formada por vecinxs contra la planta asfáltica (Projecte Ateneus)” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
La Sedeta
-Actualment no es troba material sobre aquest tema. No obstant això, Video-Nou sobre el projecte Ateneus La Sedeta deixa escrit en el seu catàleg 1977-78:
«En diverses reunions prèvies s'exposa el projecte i s'explica el funcionament de l'equip de vídeo. Es discuteix i elabora un guió conjuntament. Es graven dues cintes sobre la història de l'ocupació i utilització dels locals de La Sedeta i les activitats que es realitzen. Es procedeix a un muntatge del material i finalment es fan diversos visionats de les cintes realitzades en els locals de l'Ateneu, amb deficiències degudes a la precarietat dels aparells disponibles».
Ateneu Llibertari de Sants
-El projecte Ateneus porta al col·lectiu a reflexionar sobre les necessitats i eines precàries de la informació i deixen ressenyat en el seu catàleg 1977-78:
«Consideracions sobre l'experiència realitzada:
Malgrat l'enorme limitació de temps (el període d'un mes), la precarietat dels aparells disponibles i la dispersió que suposava el treball simultani en quatre barris, es va complir amb el propòsit de difusió del mitjà com a instrument de dinamització interna i de consolidació dels Ateneus respecte als barris. En aquest sentit, es va iniciar la formació d'equips de gent interessada en el vídeo.
A través del visionat conjunt de totes les cintes es van dinamitzar també les relacions entre els Ateneus triats amb propostes de continuïtat de la informació mútua i coordinació i elaboració conjunta d'un document sobre l'experiència del vídeo i les seves perspectives.
Una conclusió important d'aquest treball ha estat adonar-nos de la necessitat i l'interès que cada barri pogués disposar d'un equip mínim de material de vídeo que permeti una determinada acte-suficiència -un equip portàtil- , i d'un grup de persones capacitades per a usar-lo (mitjançant curset de formació).
La segona part del projecte – l'elaboració d'una cinta-resumeixen i la seva difusió- encara no s'ha realitzat (febrer 79).»
La intensitat i la precarietat amb què l'equip ha d'utilitzar aquest treball, marca el sostre en el qual s'havia arribat actuant com a únic grup de vídeo social. El Servei de Video Comunitari impulsat més tard pel col·lectiu podrà reprendre el treball amb més garanties. Video-Nou va editar un dossier titulat “Intervenció video en els Ateneus” en el qual es dona una explicació més detallada del treball realitzat entre juny i juliol del 78’).
-El col·lectiu, sovint i respecte a la temàtica de la vida dels barris encapçalada per projecte com Ateneus o Video-animació al barri de La Ribera, registra esdeveniments i/o activitats en llocs pels quals s'interessen. Aquest serà el cas del registre de la revetlla popular de Sant Joan en el barri de La Salut al juny de 1978. En la cinta apareixen els preparatius del ball i es reprodueix el material en la televisió de dos bars pròxims on se celebrava la festa i tot el material és registrat amb Porta-Pack SONY ½’’ b/n. El treball està inclòs en el catàleg del col·lectiu amb treballs del 77’ i 78’.
1978_ “Revetlla Popular de Sant Joan al barri de la Salut”. Juny 1978 - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
-El col·lectiu s'assenteixi en el barri del Born per la seva seu i per la seva relació amb aquest punt de la contracultura de la ciutat al costat d'altres espais com la sala Zeleste o el Mercat del Born, on el Sindicat d'Espectacles de la CNT havia aconseguit al novembre de 1976 representar l'obra reivindicativa Don Juan Tenorio, que atreu a persones vinculades a la música, la poesia i l'espectacle. Així doncs, el Mercat del Born, malgrat les contínues disputes entre Ajuntament i veïnis que seguien en lluita —ja que l'alcalde Porcioles (1957-73) havia volgut convertir-lo en un pàrquing durant la seva última etapa—, es converteix en un espai de referència per a la contracultura catalana. Video-Nou documenta algunes de les activitats en el Mercat del Born que es van desenvolupar en relació a la poesia:
1978_ “Poetes al Born I”. – 33’ - Obra localitzada
1978_ “Poetes al Born II” – 33’ - Obra localitzada
-Del mateix any, trobem alguns treballs registrats amb recitals de poesia on poden veure's una festa en el barri del Born així com el parlament d'un presentador del Festival (1978). En el vídeo també trobem el registre d'un documental sobre Durruti en alemany gravat directament des de la televisió on apareixen Federica Montseny i Manuel Hernández. El col·lectiu, en l'actualitat, explica que sovint gravaven a partir de la pantalla per a confeccionar un registre i utilitzar, potser i com a recurs de vídeo, el material.
1978_ “Recital de poesia amb Marina Rossell, Ovidi Montllor, Toti Soler i altres” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
1978_ “Actuació de diversos cantants i poetes no identificats" - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
-El col·lectiu realitza definitivament en 1978 el seu Collage, amb escenes dels seus treballs durant 1977 i 1978:
1978_ “Collage Video-Nou”. – 42’ - Obra localitzada
-Diferents persones acudeixen al col·lectiu per a consultes relacionades amb l'ús de tecnologia en vídeo i el treball audiovisual soci-comunitari. És d'aquesta manera com apareix Julián Álvarez, que sol·licita material i assessoria al col·lectiu per al seu treball “Bellvitge-Bellvitge” (1978), inspirat en les formes de treball del col·lectiu. Julián, més tard, col·laborarà de manera puntual amb el Servei de Video Comunitari.
-Del 8 al 26 de desembre de 1979, s'organitza a Madrid el V Congrés de la CNT. Xefo Guash, per la seva relació amb la CNT, i altres membres del col·lectiu acudeixen al Congrés que té l'objectiu d'organitzar-se i establir unes bases després del famós Cas Scala en 1978:
1978_ “Miting V Congreso CNT I. Madrid”. – 49’ - Obra localitzada
1978_ “Miting V Congreso CNT II. Madrid” – 50’ - Obra localitzada
-Al desembre de 1978 en C.O.A.C. encarrega a l'entitat un treball del qual dividiran en 2 parts. En un dels documents de 1980 apareixen com «Jocs Urbanístics 1. Estudi sobre el coneixement arquitectònic i la representació que la ciutat fa a lis nenis de 4 a 13 anys. Realitzada en l'estand del Col·legi d’Arquitectes al Saló de la Infància. Una idea de J. Dt. Muntanyola, produïda pel C.O.A.C. Des '78 40 min. ¾’’C.» i en la línia inferior «Jocs *Urbanístics 2. Segon document realitzat al desembre de 79».
1978_ “Jocs Urbanístics 1. Informe de J. Muntanyola pel Col·legi d’Arquitectes de Barcelona” (Desembre 78) – 40’ - Obra localitzada
1979_ “Jocs Urbanístics 2. Informe de J. Muntanyola pel Col·legi d’Arquitectes de Barcelona” (Desembre 79) – 40’ - Obra localitzada
1979
-En el col·lectiu comença una certa inestabilitat a causa del volum de treball no remunerat que ha de compaginar amb vides personals i laborals. L'organització del col·lectiu continua sent molt orgànica i la distribució del treball segueix una lògica d'autogestió. Així doncs, el declivi també s'inicia per la falta de recursos econòmics per a la compra de material, veient-se obligadis a aprofitar qualsevol eina disponible que utilitzen fins al seu consum total. Lluïsa Roca i Joan Úbeda acudeixen a algunes institucions de la ciutat de Barcelona i voltants amb l'objectiu de recopilar cintes de vídeo per al seu aprofitament.
-Al març de 1979 s'organitza les Primeres Jornades de Video Comunitari' en el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, iniciant les seves activitats amb l'ajuda i suport de l’Institut del Teatre.
-Al maig de 1979 fan el treball titulat “Barreres arquitectóniques, criteris de disseny per la seva eliminació i participació dels usuaris” sota l'encàrrec del Col·legi d’Arquitectes.
1979_ “Barreres arquitectóniques, criteris de disseny per la seva eliminació i participació dels usuaris” – 40’ - Obra sense localitzar
-L'interès del col·lectiu per la redistribució i modificacions urbanístiques i socials a Barcelona augmenta i a partir de 1979, comencen a fer treballs sobre l'àmbit que duraran fins a la seva última etapa. Trobem alguns treballs que resulten ser el punt inicial del que es desenvoluparà en “Terrenys Renfe-Meridiana”:
1979_ “Imatges del paissatge urbà de la Meridiana”- Metratge desconegut - Obra sense localitzar
1979_ “Entrevistes a veïns sobre la construcción de les vies del tren a la Meridiana” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
-Algunis membres del col·lectiu continuen interessats en la frenètica vida cultural i veïnal dels barris i registren alguns esdeveniments i festes que serveixen com a manifestacions artístiques per a reclamar serveis. Realitzen al maig de 1979 “Tamborinada 79”, del qual diuen en un dels seus documents que és un «reportatge sobre la festa infantil al Poble Espanyol organitzada per la Coordinadora d'espectacles infantils en els barris. Maig '79, 30 min. ½’’ b/n».
1979_ Actuació de la compañía Circ Cric i espectacles infantils” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
1979_ “Tamborinada al Poble Español i actuació de Tortell Poltrona i Maria Laffitte” - Metratge desconegut - Obra sense localitzar
-Comença el declivi del col·lectiu Video-Nou a causa de no poder atendre tots els encàrrecs i per una incompatibilitat laboral amb les seves vides professionals i personals. A pesar que algunis dels seus membres volen continuar, hi ha uns altres que comencen a desaparèixer a causa de la complexitat per suportar la vida personal i del col·lectiu. El col·lectiu comença a abordar la idea de formar una cooperativa i sol·licitar ajuda econòmica a l'Ajuntament, fet que crea unes certes tensions ideològiques entre el grup. Durant uns mesos Video-Nou comença a modificar-se estructural i organitzativament per Servei de Video Comunitari, que té l'objectiu d'institucionalitzar-se per a poder sol·licitar ajuda econòmica per a honoraris i equips nous.
-Al març 1979 Video-Nou escriu un text anomenat “Estructura i funcions de la Comissió d'Orientació de S.V.C” on s'indiquen intencions, situació de l'entitat i es «fa constar la proposta de creació d'una Comissió d'Orientació integrada per les entitats que subvencionen, col·laboradores i usuaris de Servei. La Comissió haurà de garantir el correcte funcionament programàtic i financer de SVC. L'equip de SVC presenta aquesta proposta d'estructuració i funcionament de la Comissió d'Orientació com a base per a la discussió conjunta i posterior ratificació del text final que haurà de ser aprovat en la primera sessió plenària de la Comissió d'Orientació».
-Al desembre de 1979, dins de les pràctiques de l'àmbit de l'ensenyament, Video-Nou en procés de canvi a Servei de Video Comunitari, fa un treball al qual anomenen “Imatges i fets” on deixen escrit en un document que és una «cinta realitzada per a l'exposició commemorativa de l'exposició internacional de 1929. Produïda pel Col·legi d'Arquitectes. Des '79, 40 min. ¾’’ b/n». En un dels documents on indiquen aquest treball al costat de “Barreres arquitectóniques, criteris de disseny per la seva eliminació i participació dels usuaris” realitzats per al Col·legi d’Arquitectes, s'indica que «aquestes dues últimes són dirigides a adultis però poden servir de model per a la realització d'una cinta didàctica per a infants».
1979_ “Imatges i fets”– 40’ - Obra sense localitzar
SERVEI DE ViDEO COMUNITARI (1980-1983)
1980
-S'inicien els anys a què anomenaran El Desencantament, que Carles Ameller relata com a «interessats a absorbir les iniciatives socials traient-los la seva possible autonomia; el moviment associatiu entra en crisi; cal afegir-li una crisi econòmica i un individualisme exacerbat, per a res solidari, que s'incrusta acríticament en l'espiral del sistema capitalista».
-A inicis de 1980, el col·lectiu Video-Nou presencia la seva modificació cap a Servei de Video Comunitari. No obstant això, com a col·lectiu Video-Nou, es continuen fent treballs d'àmbit lliure, sense encàrrecs, i en relació al canvi polític i social de la ciutat.
1980_ “Eleccions al Parlament de Catalunya”. Co-producció amb Col·lectiu Equinocci. – 53’ - Obra localitzada
1980_ “La CECA. Trobada Nacionalistes d’Esquerra de Catalunya” – 32’ - Obra localitzada
-Video-Nou deixa d'existir definitivament i neix Servei de Video Comunitari, amb objectius socials de caràcter similar, però amb voluntat d'una major organització econòmica i estructural. Xefo Guash abandona el col·lectiu definitivament per no sentir-se afí als nous objectius institucionals que Servei de Video Comunitari comença a construir.
-Pau Maragall sovint s'emporta l'equip de càmeres i documenta alguns esdeveniments de la vida personal del col·lectiu. És així com es registren algunes festes en La Miranda, una casa okupada en la zona del barri de Vallcarca de Barcelona on es realitzen concerts i festes.
1980_ “Teddy’s a la Miranda” – 32’ - Obra localitzada
-L'interès per l'àmbit de l'educació entre lis membris de Servei de Video Comunitari prossegueix amb treballs com a “Taller de Vídeo en el 1r Congrés Jovenil Escolar” amb la col·laboració de l'I.C.E. i la Facultat de Pedagogia. Servei de Video Comunitari deixa escrit «Taller de Vídeo en el 1r Congrés Jovenil Escolar amb la col·laboració de l'I.C.E. i la Facultat de Pedagogia organitzat per Rodamón. Maig 80. 40 min. ½’’ b/n. Muntatge del taller realitzat per tres equips de deu nenis amb un portàtil cada una. Es van gravar diferents tallers que es feien dins del Congrés amb entrevistes a nenis d'altres regions de parla catalana. També es van fer pràctiques d'estudi i de muntatge, demostrant una sorprenent facilitat en la utilització. Va ser una experiència intensiva que permet pensar en tallers infantils molt creatius».
1980_ “Taller de Vídeo en el 1r Congrés Jovenil Escolar” – Metratge desconegut - Obra sense localitzar
-L'Ajuntament encarrega diversos treballs al col·lectiu que desenvoluparan aquest mateix any. No obstant això, el col·lectiu continua treballant independentment i elabora projectes amb caràcter d'assaig en vídeo, des d'on aborda críticament, temes socials, educatius, urbanístics i propis de la nova activitat política.
1980_ “Vida als barris”.– 31’ - Obra localitzada
1980_ “Festa al carrer Tuset”.– 32’ - Obra localitzada
1980_ “Pescando entre la caca”. Coproducció amb Ou Dur– Metratge desconegut - Obra sense localitzar
1980_ “Assagis teatrals + Univesitat Catalana d’Estiu + continguts diversos”– 29’ - Obra localitzada
-En 1980 i després d'aprovar el conveni amb l'Ajuntament de Barcelona, el col·lectiu comença a generar treballs encarregats per diversos departaments de la institució que tenen l'objectiu de realitzar una certa pedagogia entorn de la ciutat, el seu ús i la seva forma de vida. Apareixen durant els anys 1980 i 1981 Maite Martínez, Esteban Escobar, Joan Mallarach, Francesc Albiol, Núria Font i Josep Mª Rocamora entre otris.
-Algun membre del col·lectiu (les persones que van formar part no recorden qui va ser) fa un treball en vídeo que titularà “Dracs”, un compendi d'imatges de rèptils amb una veu caricaturitzada. Lluïsa Roca i Carles Ameller creuen que pot tractar-se d'un treball de prova d'equip que es va conservar com a recurs per a utilitzar fragments més endavant.
1980_ “Dracs. Imatges de reptils”.– 9’ - Obra localitzada
-L'Ajuntament de Barcelona encarrega al col·lectiu diferents treballs des de diversos departaments amb l'objectiu de donar visibilitat del treball institucional que s'està desenvolupant, informar la ciutadania sobre el funcionament institucional o altres matèries que conviden a la ciutadania a l'ús d'equipaments i cures de Barcelona. Aquest mateix any l'Ajuntament de Barcelona inicia una campanya anomenada “Jo estimo Barcelona” i des del departament de Residus, encarreguen al col·lectiu elaborar un treball
1980_ “Jo estimo Barcelona, per això no embruto”.– 13’ - Obra localitzada
-Servei de Video Comunitari abandonen l'Institut del Teatre i es traslladen a un local de Via Laietana núm. 6 on realitzaran muntatges, reunions d'organització, edició dels treballs, repartició de tasques i que a més funciona com a magatzem de material. Servei de Video Comunitari, com a cooperativa, s'organitza mitjançant percentatges de participació econòmica i els seus beneficis s'establiran en relació a la seva contribució.
-Video-nou en transició a Servei de Vídeo Comunitari crea una Videoteca en l'antic Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.
1981
L'Ajuntament, en la seva iniciativa per realitzar una labor pedagògica institucional, continua encarregant diversos treballs a Servei de Video Comunitari des de diferents departaments. En 1981 el col·lectiu realitza els següents:
1981_ “L’Alcohol” – 33’ - Obra localitzada
«Relació de totes les activitats per a joves que, organitzades per l'Àrea de Joventut, es poden realitzar a Barcelona; música, esports, casals, dansa i vídeo. - Plans: (PM) Enric Truǫ, regidor de joventut i esports, en la seva última entrada a l'Institut Emperador Carlos, (DP) Jove sortint d'una casa amb una bossa d'esports caminant pel carrer i arribant a la font de Canaletes. Jove posant-se roba d'esport i agafant una bicicleta. Jove entrant amb bicicleta al Parc de la Ciutadella. Nois i noies corrent pel parc de la Ciutadella seguint el circuit "en forma". Jove llevant-se la roba d'esport. Noi sortint del funicular de Vallvidrera, (PG) Casa Blava en Vallvidrera, (DP) Nois i noies realitzant diferents activitats (Int.). Noi entrant en un 4-L groc. Nois plantant una tenda de campanya, (PP) Posta de sol, (DP) Nois que es pinten les cares (int.). Nois jugant als escacs, (PP) Cares de joves.»
1981_ “Tot allò que un jove voldria saber sobre Barcelona i que mai no s’hauria imaginat que existia”– 14’ - Obra localitzada
«Política financera de l'Ajuntament de Barcelona, pressupostos i inversions. - Plans: (DP) Serveis de neteja al carrer. Trànsit en la Pl. Lesseps, (ZOOM) Ajuntament de Barcelona (façana), (DP) Terrasses del Barri antic de Barcelona. Port, (TRAV) Av. Meridiana, Diagonal, Cinturó de Pl. Espanya, (PG) Embussos d'automòbils, (DP) Estació del tren de Sants (int.). Festa en el Moll de la Fusta. Dona major amb un carro pels barris de Barcelona, (PG) Narcís Serra en el Saló del Ple, (PP) Guillem Sánchez. Mercè Sala parla sobre els serveis de prestació directa i indirecta, (DP) Hospital de Ntra. Sra. de la Mar, (PG) Gràfic del % de despeses de l'Ajuntament, (DP) Construcció del Parc de l'Escorxador, (PA) Josep Miquel Abad comenta el que ha fet l'Ajuntament en matèria de serveis al ciutadà, (GPP ) Pasqual Maragall parla sobre la política d'inversió municipal.»
1981_ “D’on venen i on van els diners de l’Ajuntament”–19’ - Obra localitzada
«Contaminació a Barcelona, orígens i causes que la provoquen. Legislació sobre el mitjà. Pla d'actuació sobre el medi ambient de l'Ajuntament de Barcelona. - Plans: Fotografies de fàbriques antigues, (PP) Façana dels laboratoris municipals. Laboratori municipal (int.), (VA) Contaminació de Barcelona, (DP) Sistemes de control de la contaminació: aparells i gràfics. Fums de fàbriques. Trànsit de cotxes. Retallades de periòdic sobre contaminació, (PG) Catalana de gas, (PM) Forja de carbó. Guàrdia Municipal analitzant un tub d'escapament d'un cotxe. Furgoneta per a controlar la contaminació, (PM) Felip Solé i Sabarís, (DP) Plaça Espanya, (PP) Organigrama de l'Àrea de Sanitat.»
1981_ “Medi ambient a Barcelona: contaminació atmosfèrica”– 12’ - Obra localitzada
«Aplicacions i perills de les radiacions. - Plans: (DP) Dibuixos de diferents àtoms. Observatori (int.), (PA) Eduard Rodríguez, CSIC parlant dels efectes de les radiacions sobre els homes, (DP) Diferents aparells d'activitats radioactives. Institut radiològic (int.), (PM) Oficina del Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona (int.), (PA) Tren radioactiu, (PG) Central Nuclear de Valldellós (ext.). Pintada antinuclear
Dipòsit de Regulació i Sanejament d'Aigües Pluvials: Borí i Fontestà: construcció i proves d'un sistema de clavegueram en Borí i Fontestà. - Plans: (DP) Obres i proves del dipòsit de Borí i Fontestà
Bona elecció: Josep Romeu explicant com reciclar els diversos materials. - Plans: (PD) Materials per a reciclar, (PM) Josep Romeu parlant de l'elecció de les escombraries, (DP) Materials per a reciclar: vidres, cartó, plàstic i material orgànic, (DP) Josep Romeu tirant les escombraries en la bústia de recollida pneumàtica, (PD) Materials de reciclatge i horari per a llançant-los.»
1981_ “Medi ambient a Barcelona: radiacions ionitzants” – 14’ - Obra localitzada
«Vídeo de divulgació del Centre de Planificació Familiar de Torre Llobeta sobre els diferents mètodes anticonceptius dirigits a les dones amb edat fèrtil. - Plans: (DP) Grups de nens jugant en un parc. Entrada d'un centre de planificació familiar. Gràfics, dibuixos i fotografies sobre el funcionament dels òrgans sexuals masculins i femenins. Cartells. Diferents anticonceptius (dibuixos). Entrevistes a diferents dones al carrer sobre l'ús dels mètodes anticonceptius. Gràfics, dibuixos i fotografies sobre el seu ús, (PM) Consulta en un centre de planificació (int.), (DP) Dones pel carrer.»
1981_ “Mètodes anticonceptius”– 19’ - Obra localitzada
«El pas pels diferents serveis de museus; conservació, restauració, educació, biblioteques i exposicions, ens introdueix en el coneixement i funcionament dels diferents museus de la ciutat. - Plans: (DP) Museus Parc de la Ciutadella: geologia, zoologia i art modern (int. ext.), (PP) Flor, (PG) Palacio Nacional (ext.), (DP) Museus Picasso, Verdaguer, Miró i Etnològic (ext.). Diferents col·leccions: zoologia, geologia, indumentària. Excavacions romanes de l'antiga Barcino, etc., (ZB) Pantocràtor, (DP) Serveis de conservació, (PP) Investigador d'un museu, (DP) Serveis de restauració: ceràmica, paper i teixit. Serveis d'educació: nens visitant un museu. Servei de biblioteques: zoologia, Inst. Mun. d'Història, (PG) Joves dins de la biblioteca dels Museus d'Art, (DP) Servei d'exposicions, (PP) Menina de Picasso, (DP) Diferents exposicions: Pablo Gargallo i cartells de l'u de maig.»
1981_ “Museus de Barcelona: coneguem els nostres museus”– 40’ - Obra localitzada
«Avantatges que comporta la pràctica de la natació en tot nen disminuït. - Plans: (DP) Nens i joves disminuïts nedant en la piscina, (PM) Diversos disminuïts tirant-se a la piscina. Entrenador ajudant diferents nens disminuïts a tirar-se a l'aigua. Entrevista realitzada a SR. Jordi Ponces (director del Centre de rehabilitació de paralítics cerebrals "Arcàngel Sant Gabriel"), (PP) Jove disminuït fent peus de crol, en la piscina, (PM) Jove disminuït ajudat a tirar-se a l'aigua des d'un trampolí. Nena disminuïda rebent instruccions del seu entrenador. Diversos nens disminuïts fent exercicis de peus de crol. Mare d'una nena disminuïda exposant els beneficis de la natació en la seva filla. Jove, disminuït psíquic, entrevistat sobre la seva activitat en la piscina. Diverses nenes sordes, tirant-se a l'aigua, (TRAV) Joves, paralítics cerebrals, ajudats pel seu entrenador, fan esquena.»
1981_ “Natació especial: l’aigua, un estímul educatiu” – 16’ - Obra localitzada
-A mesura que s'estableixen els treballs realitzats, per equips i en relació a interessos de lis membris del col·lectiu, apareixen diferents persones que col·laboren directament amb el grup pels seus vincles en diferents departaments de l'Ajuntament, com Conxa Rodà, Isabel Parera, Lali Romà, Joan Mallarach, Carles Rabassa, o Anna Tallades. Se suma a la cooperativa Esteban Escobar.
-L'interès per part del col·lectiu a la Barcelona que comença a configurar-se anys abans com a ciutat olímpica, porten al fet que membres de grup relacionin urbanisme, infraestructura pública i economia en una distribució dels territoris desigual i especulativa. D'aquesta manera, Servei de Video Comunitari, al maig de 1981, recull opinions de veïnis, propietaris de masies actualment desaparegudes o barraquistes que queden afectadis. El projecte suposarà una volta a un origen reivindicatiu sobre la gestió econòmica i les polítiques públiques que continuaven reclamant participació en un model de Transició tecnòcrata.
«Evolució i urbanització dels terrenys de la Renfe i creació de la Meridiana, pas de les barraques a la construcció de nous blocs de pisos. Opinions de la Coordinadora de A.A.V.V., de propietaris de masies, dels veïns de les zones afectades i dels arquitectes conductors del projecte de remodelació. Plans: (PG) Les barraques i veïns de la zona. (DP) Barraques (int.). (PM) Grups de gent parlant sobre la manera de viure en les barraques. (PD) Lavabos de les barraques. (PG) Habitatges nous i en construcció. (PA) Veïns de les barraques parlant sobre els nous habitatges. (PG) Obrer amb excavadora derruint unes cases. (PD) Excavadora. (GPG) Terrenys de la Meridiana. (GPG) Carrer i autobusos. (GPG) Terrenys de la Renfe amb cotxes aparcats. (PM) Entrevistes veïns del barri. (PG) Masia prop dels terrenys de la Meridiana. (PM) Propietaris de la masia entrevistats. (PD) Pla de les obres. (PM) Coordinadora de la A.A.V.V. (int.).»
1981_ “Terrenys: Renfe-Meridiana”.– 26’ - Obra localitzada
1982
-El 2 d'agost es constitueix oficialment en el registre la cooperativa Servei de Video Comunitari com a Associació Civil no lucrativa mitjançant una participació de 100 mil pessetes per part d'Esteban Escobar, Josep Mª Rocamora, Luïsa Roca, Maite Martínez, Nuria Font i Pau Maragall.
-Servei de Video Comunitari continua desenvolupant treballs per a l'Ajuntament de Barcelona com:
«Opinió de la gent sobre les millores realitzades i futurs projectes del districte, realitzades durant l'alcaldia de Pasqual Maragall. - Plans: (DP) Ciutat Vella, (DP) Ciutadans del barri opinant».
1982_ “Ciutat Vella: el cor de Barcelona”– 09’ - Obra localitzada
«Actes amb motiu de la inauguració del Centre Cívic del Guinardó durant el mandat de Narcís Serra com a alcalde de Barcelona: ball d'esbarts infantils, cant coral i ball entre altres actes. - Plans: (DP) Cercavila pel carrer, (PP) Capgros. L'Alcalde Narcís Serra escoltant la Banda Municipal de Barcelona. Cara d'un gegant, (DP) Narcís Serra parlant amb nens que participen en un taller. Discurs de l'Alcalde. Gent amb pancartes escoltant, (PA) Centre Cívic del Guinardó (ext.), (DP) Actuació d'un esbart infantil. Coral cantant, (PP) Noi tocant el violí. Noia tocant la flauta travessera, (DP) Parelles ballant un vals (ext.), (DP) Esbart juvenil ballant. Nens i persones majors aplaudint (ext.).»
1982_ “Inauguració Centri Cívic Guinardó”– 75’ - Obra localitzada
«Naixement del barri de Canyelles en el districte de Nou Barris. Entrevistes als nens i joves del barri posant de manifest les mancances en infraestructures i serveis socials per a la comunitat. Estival, Albert (realització); Roca, Lluïsa (realització). Aquest vídeo va ser demanat per l'Institut Sociològic d'Utrecht (Holanda) i presentat en el Congrés Mundial de Sociologia de la ciutat de Mèxic a l'agost de 1982.»
1982_ “Els joves de barri” – 40’ - Obra localitzada
1983
-Servei de Video Comunitari continua desenvolupant treballs per a l'Ajuntament de Barcelona com:
«Amb motiu del foment de l'esport en els barris, es realitzen partits de futbol. - Plans: (DP) Nois jugant a futbol, (PM) Narcís Serra (Alcalde de Barcelona), Enric Trunyo (Regidor de l'Ajuntament de Barcelona), Antoni Guasch (President F.C.F), (DP) Repartiment de premis».
1983_ “Seleccions de barri” – 40’ - Obra localitzada
-Les discussions entre lis membris del grup i els intents de conciliació són constants segons les actes del col·lectiu. Es parla de faltes de respecte constants sobretot per part de E. Escobar a membres i les tensions metodològiques continuen en augment. El col·lectiu proposa a Maite Martínez com a presidenta de la cooperativa i accepta el càrrec.
-Alguns membres del col·lectiu registren un recital de poemes d'Enric Casasses, pel que sembla, un últim intent de tornar a acostar-se a una contracultura que semblava desaparèixer acceleradament.
1983_ “Recital de poemes d’Enric Casasses” – 29’ - Obra localitzada
1983_ “Servei de Video Comunitari” – 7’ - Obra localitzada
-Les desavinences amb el col·lectiu es fan cada vegada majors i el contracte amb l'Ajuntament no és renovat per part de la institució. Maite Martínez se'n va a Madrid, encara que manté la seva responsabilitat com a presidenta de la cooperativa. En les actes del col·lectiu es resumeixen els conflictes i tensions per diferències ideològiques i metodològiques. Algunis membres a causa del desgast i els malestars decideixen abandonar el grup. En un dels cicles de la Universitat d’Estiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, Esteban Escobar sostreu un xec preparat per a pagar al col·lectiu i decideix anar a cobrar-lo al banc.
-El col·lectiu es dissol definitivament per malestars interns de caràcter organitzatiu i econòmic, així com per causes d'esgotament personal, impossibilitat de compaginar vida professional i cooperativa. Algunis d'ellis comencen a treballar en TV3 com Albert Estival, Lluïsa Roca i Joan Úbeda. Carles Ameller deixa el SVC en 1982, i ja a la fi de 1980, entra en el cos docent de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari
Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari
Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari
Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari