Precarias a la deriva

Precarias a la deriva es un projecte vinculat a la casa okupa La escalera Karakola de Madrid, que neix arran de la vaga general del 20 de juny de 2002, durant la qual es protestava contra la reforma de les prestacions per desocupació aprovada per decret llei. Una vaga general que va tenir un gran impacte, perquè englobava altres problemàtiques com les protestes contra la Llei Orgànica d’Universitats i les mobilitzacions contra la guerra d l'Iraq, entre d'altres. 

El projecte de Precarias a la deriva neix de la necessitat de comunicar les carències i excessos de la situació vital i laboral de cadascuna d'elles, com a mecanisme de lluita conjunta i creativa per fugir del sistema neoliberal que les explota i atemoreix. Tot això, plantejat amb la voluntat de fer possible la construcció col·lectiva d'una altra manera de viure. Les seves accions són un mostrari de situacions diverses, però singulars, del que suposa la precarietat, amb les seves coses bones i dolentes. És a dir, l'acumulació de sabers, capacitats i experiències laborals i vitals, però també la vulnerabilitat i la inseguretat, la pobresa econòmica i la desprotecció social que suposa la condició de precarietat.

Una de les seves primeres accions es va dur a terme a la mateixa vaga del 20 de juny de 2002. Sota la pregunta «¿Qué hace una chica como tú en una huelga como esta?», es va organitzar un piquet-enquesta amb la finalitat de recollir l'opinió de les dones respecte a la seva realitat laboral, tant d'aquelles que havien participat a la vaga, com les que no.

La metodologia de Precarias a la deriva parteix del repte de trobar una alternativa a l’habitual  cercle i intercanvi d'experiències, típic dels associacionismes i col·lectius, com pot ser una proposta més dinàmica i transversal. D'aquesta manera s'opta per mostrar a través de fotografies, gravacions i escrits les derives. És a dir, deixar testimoni dels camins o itineraris de les maneres de viure, pensar i sentir de cadascuna de les participants respecte a diferents temàtiques que els afecten. Per exemple, el temps, en relació amb l’estrès i els excessos que suposen el ritme de vida accelerada; l'espai, ja que en molts dels casos es tracten de persones migrades; la renda, que es veu afectada per la inestabilitat econòmica; però també sobre les jerarquies, les xarxes relacionals i cures, els riscos, i de com tot això acaba repercutint en el cos; però també de les coses positives i plaers que floreixen malgrat les situacions difícils.