Ojo de Agua Comunicación
Biografia
L’Institut Nacional Indígena (INI) de Mèxic va posar en marxa l’any 1989 el programa de Transferència de Mitjans Audiovisuals a Comunitats i Organitzacions Indígenes (TMA). L’objectiu principal d’aquest programa era impulsar l’ús del vídeo com a mitjà perquè les comunitats indígenes expressessin les seves pròpies visions. Per aconseguir-ho, es va comptar amb videoastes que, a través de diferents tallers, van guiar i formar els participants.
D’altra banda, el Centro de Video Indígena de Oaxaca treballava amb uns objectius similars al programa TMA. Aquest últim estava dirigit per Guillermo Monteforte, figura clau en la formació de Ojo de Agua Comunicación.
L’any 1996, Guillermo Monteforte, juntament amb altres col·laboradors, es van desvincular d’aquestes institucions a causa d’una sèrie de discrepàncies ideològiques. Segons ells, la concepció de l’INI i aquests programes es basava en una comunicació social, mentre que els futurs integrants del col·lectiu buscaven capacitar i proporcionar els mitjans perquè les comunitats produïssin continguts segons la seva pròpia visió i necessitats.
Aquell mateix any es funda Ojo de Agua Comunicación, marcant-se com a objectiu principal del col·lectiu la promoció de la comunicació indígena-comunitària. Un col·lectiu que continua actiu fins avui, amb seu a Oaxaca, on han realitzat desenes de pel·lícules al llarg d’aquests anys, en diferents punts de l’Estat.
Un dels grans interessos d’aquest col·lectiu és la seva llarga trajectòria. Aquesta permet conèixer la història dels pobles indígenes i observar l’evolució del camp de la comunicació comunitària audiovisual al llarg de les dècades, ja que una altra característica clau del col·lectiu és la seva reflexió constant, la incorporació de nous col·laboradors i la seva capacitat d’adaptació per mantenir-se fidel als objectius del grup. Aquest canvi, evolució i adaptació continus converteixen el col·lectiu en una entitat viva.
Ojo de Agua Comunicación ha produït múltiples treballs en diversos formats: documentals, curtmetratges o sèries de televisió. En els darrers anys, el col·lectiu ha dedicat gran part de la seva tasca a la ràdio comunitària.
Metodologia
Ojo de Agua Comunicación treballa en tres àrees bàsiques: producció, difusió i capacitació. El col·lectiu es defineix com un col·lectiu dedicat a la producció audiovisual i sonora, des d’on exploren mètodes de comunicació enfocats al treball en processos amb organitzacions civils i comunitats indígenes. La seva tasca també està dedicada a la formació en l’audiovisual, implementant estratègies de comunicació que busquen incidir en la transformació social i la democratització dels mitjans.
Guillermo Monteforte explica que l’esquema de producció és col·laboratiu amb les comunitats per tal de comptar amb la seva participació, no només davant la càmera, sinó també en la generació de les idees a desenvolupar: Teníem la convicció que els mitjans de comunicació en mans de les comunitats podien ser molt útils per visibilitzar i valorar els seus modes de vida, els seus drets, les seves lluites, exigències, fortaleses, propostes i tot allò que amaguen els mitjans públics i privats.
La qüestió de gènere ha rebut una atenció especial per part del col·lectiu. Aquest explica que l’opressió dels estereotips de gènere ha afectat especialment les comunitats indígenes, a les quals s’hi suma la qüestió del racisme. Ojo de Agua Comunicación busca en la seva tasca generar un enfocament de gènere amb perspectiva comunitària, promovent la formació i la col·laboració amb mitjans per incloure aquest enfocament des dels contextos culturals i socials d’aquests pobles.
La difusió ha estat també un element crucial per al col·lectiu, participant en trobades, fòrums, mostres o seminaris. Paral·lelament, a la seva pàgina web es pot trobar un ampli catàleg de les seves produccions documentals i de sèries, en accés lliure.
En els darrers anys, el col·lectiu ha organitzat també el Festival de Cine Comunitario "El lugar que habitamos". Aquest festival comença com una mostra de cinema i ràdio comunitària el 2015. Des d’aquí aposten per l’exhibició i el compartir coneixements, congregant una àmplia varietat de produccions mexicanes i d’altres països, amb perspectives comunitàries. El festival inclou a més un apartat dedicat a la ràdio, Las voces que somos. "El lugar que habitamos" no es limita a l’exhibició de cinema, sinó que inclou una sèrie d’activitats com xerrades, tallers o concerts.
Filmografia
- A los que esta tierra ha visto crecer (1998)
Testimonis de líders indígenes en què s’explica la visió i l’esforç dels projectes enfocats a l’enfortiment dels pobles.
- Mujeres de Naxií (2005)
Documental produït en un taller de vídeo a San Jerónimo Tecóatl, Oaxaca. Les dones de la comunitat narren la seva experiència d’organització, els desafiaments que han afrontat i la seva lluita per la participació política.
- Abuelo Jaguar (2016)
A Lachixila, Sierra Norte de Oaxaca, capturen un jaguar. S’inicia així una reflexió sobre la mitologia relacionada amb aquest animal. La història mostra el xoc entre la tradició i les institucions ambientals.
- Magdalena Teitipac: Pueblo libre de minería (2016)
Aquesta pel·lícula narra el desenvolupament de la lluita de Magdalena Teitipac per fer fora del seu territori l’empresa minera Plata Real, que estava contaminant l’aigua de la zona.
- Dios nunca muere (2017)
Aquesta pel·lícula explica la història de les víctimes de violacions dels drets humans durant el conflicte social dels anys 2006 i 2007 a l’Estat de Oaxaca.
