Octubre Cinema

Neix amb la voluntat de generar comunitat, explicar històries des del territori i impulsar una nova mirada dins del panorama cinematogràfic, lluny dels centres de producció de Madrid i Barcelona.

Amb una aposta decidida per la descentralització cultural i la sobirania narrativa, Octubre Cinema s’arrela a les Terres de Ponent per construir un model de producció cooperatiu, creativament lliure i compromès amb la transformació social. La seva mirada inclusiva s’expressa tant en la manera d’entendre el cinema com en les històries que decideixen explicar.

Durant el seu primer any de vida, el col·lectiu ha combinat la producció de continguts propis —com curtmetratges, llargmetratges i projectes d’autoria diversa— amb serveis per a empreses, institucions i altres iniciatives culturals. Han col·laborat amb festivals com el Som Cinema i el Galacticat, i han impulsat activitats singulars com els Birrafòrums i els Tastacurts, projectats a les sales Screenbox Lleida, creant espais de trobada entre creadors i públic.

Compromesa també amb la formació i la divulgació audiovisual, la cooperativa organitza cursos i tallers de cinema per a tots els públics, amb l’objectiu d’estendre l’accés a les eines de creació i fomentar una comunitat crítica i participativa.

Amb una trajectòria jove però intensa, Octubre Cinema s’està consolidant com una veu emergent i necessària dins del cinema català contemporani.

A Octubre Cinema, entenen el cinema com un procés col·lectiu, crític i arrelat al territori. El seu enfocament combina la creació pròpia, la col·laboració amb altres agents culturals i la formació audiovisual, mitjançant una manera de treballar cooperativa, oberta i basada en la presa col·lectiva de decisions.

Treballen amb estructures horitzontals, integrant les diverses mirades de l’equip des del desenvolupament fins a la realització. Les seves produccions pròpies aborden temàtiques socials, polítiques i culturals des de perspectives diverses. Alguns exemples són El hombre que mató a Terry Gilliam (Joel Munu, 2024), una peça que utilitza l’humor i la meta-narrativa per qüestionar el relat cinematogràfic dominant; Nena beata (Marina Rúbies, data per confirmar), una proposta simbòlica sobre la família, la memòria i la religió; o Entre mitgeres (2025), un curt de ficció dirigit per Andreu Oliva que retrata la vida quotidiana de la pagesia i els vincles afectius entre un pare i un fill distanciats emocionalment.

També donen suport a projectes externs i col·laboren amb iniciatives culturals i socials, produint continguts per a entitats com la revista Mangrana, la Xarxa de Cures o el Garrotín de Lleida. Aquests encàrrecs els permeten vincular-se amb el territori i posar l’audiovisual al servei de projectes amb valors compartits.

Pel que fa a la formació, impulsen cursos, tallers i laboratoris de creació oberts a públics diversos. Col·laboren amb festivals com Som Cinema i participen activament en espais formatius i de difusió del cinema fet al territori.

El seu model es basa en la cooperació, l’arrelament territorial i la llibertat creativa, amb la voluntat de construir un cinema de Ponent cap al món.