Colectivo Cine Mujer

A elles es van sumar altres estudiants de cinema com Guadalupe Sánchez, Ángeles Necoechea, Sonia Fritz, Eugenia (Maru) Tamés Mejía, María Novaro i María del Carmen de Lara; es va tractar del primer grup a Mèxic que va incorporar dones tècniques en equips de treball en diferents àrees: guió, direcció, so, muntatge, fotografia. Les pel·lícules del col·lectiu poden dividir-se en dues etapes: una que segueix la idea de «allò personal és polític», i una altra segona enfocada en diferents processos d'organització política, col·lectiva i militant, una etapa en la qual allò personal esdevé també en comunitari.

Les pel·lícules de la primera etapa, de 1975 a 1981, seguint les idees de la Segona Ona, van tractar la despenalització de l'avortament (“Cosas de mujeres”, 1975-1978); el reconeixement del treball domèstic (“Vicios en la cocina”, 1978) i la sexualitat i la violació (“Rompiendo el silencio”, 1979). En aquesta època hi ha una cerca formal per la ruptura d'un sistema de visualitat que entén la categoria “dona” des d'un lloc subordinat a la mirada masculina. Són pel·lícules que reflexionen les maneres de representar tot allò que encara avui participa de l'opressió sistemàtica de les dones des d'una dimensió cultural, mèdica i judicial. La dona com a mestressa de casa embolicada en allò que Betty Friedan va denominar «la mística de la feminitat» (“¿Y si eres mujer?”, 1977). En una entrevista amb la investigadora Elena Oroz, Rosa Martha Fernández declara: «Tractem que la nostra aportació desarmi aquests mecanismes […] i per a això cal desentranyar l'aparentment ‘natural’ en la seva marginació». 

El cinema del Colectivo Cine Mujer es va valer, llavors, de diferents “estratègies de desarmament” no sols en un nivell discursiu, sinó també formal. Una d'elles va ser la tensió entre ficció i documental, com en “Rompiendo el silencio” on el testimoniatge de diferents dones sobre la violació es creua amb la construcció del personatge de ficció d'un violador, o la construcció ficcional d'una estudiant en “Cosas de mujeres” que cedeix a un registre documental en el qual l'avortament s'instal·la en un marc de discussió mèdica i legal. En aquesta tensió entre construir una ficció i mostrar una realitat, les directores del col·lectiu van investigar i van recollir informació amb una urgència mobilitzadora. Aquesta manera de treballar la “docuficción”, com la denomina Beatriz Mira, sempre va ser característica al col·lectiu, és el que les va diferenciar de la generació de cineastes posteriors, com Maryse Sistach, Dana Rotberg o Novaro —que va començar la seva carrera amb el Cine Mujer—. Una altra peculiaritat és que no sols van treballar amb les fronteres entre allò real i la ficció, també van incorporar l'animació de Guadalupe Sánchez moltes vegades per a donar compte de tot aquest material que s'escapava tant a la imaginació com a les dades dures: els somnis de les dones treballadores, com per exemple conèixer la mar.

El Colectivo Cine Mujer es va transformar cap a finals de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, en aquesta època va ser important l'experiència de treball amb la Cooperativa de Cine Marginal o el Taller de Cine Octubre. Així, a les demandes de gènere es van incorporar les de classe, les reivindicacions feministes van adquirir un caràcter popular. Les pel·lícules d'aquest període són: “Es primera vez” (1981), “Vida de Ángel” (1982), “Yalaltecas” (1983) i “Bordando la frontera” (1985). En elles la intervenció sobre el filmat és mínima; és més pertinent el testimoniatge de les dones, la seva mobilització i la urgència del moment, com el terratrèmol de 1985, una de les majors tragèdies de la història moderna a Mèxic. Aquí, la característica veu en off de Rosa Martha Fernández desapareix però romanen elements com la música popular, “La Sonora Matancera”, la Banda Municipal de Yalalt o Violeta Parra.

Per al Colectivo Cine Mujer, l'exploració formal, les estratègies de desarmament, no va esgotar els temes ni les maneres de fer cinema militant feminista. Una vegada desintegrat, cadascuna de les integrants va continuar explorant el feminisme des de la militància política o la diversitat sexual; no obstant això, en cap altre moment de la història al cinema mexicà va tornar a existir un col·lectiu que combinés el feminisme amb la militància política. Aquestes pel·lícules van qüestionar la manera de representar a les dones al cinema mexicà de la seva època, en la qual va prevaler la comèdia eròtica i un cinema d'autor que no per ser-ho va deixar de reproduir estereotips de gènere. Les pel·lícules d’aques col·lectiu ens recorden que la forma, més enllà dels temes, sempre serà revolucionària.

Les integrants del Colectivo Cine Mujer solien reunir-se en “ajuntades feministes”, les que no es limitaven exclusivament a dones vinculades a l'àmbit cinematogràfic. En aquestes reunions participaven també estudiants, treballadores, mestresses de casa i altres dones interessades en les problemàtiques de gènere. Es discutien tant els temes urgents del feminisme com aquells que despertaven un interès particular entre les cineastes, com l'organització comunitària i les lluites socials. Un cas emblemàtic sorgit d'aquestes trobades va donar origen a “Vida de Ángel”, sobre un grup de dones en una colònia del sud de la Ciutat de Mèxic, la pel·lícula dona compte de la seva resistència i organització.

La producció cinematogràfica del col·lectiu es caracteritzava per una lògica col·laborativa i horitzontal, en la qual els rols durant el procés de filmació eren rotatius i flexibles. En “Vida de Ángel”, per exemple, el projecte es va originar a partir d'una recerca realitzada per María Novaro. La direcció va ser compartida entre Ángeles Necoechea i Beatriz Mira, qui també va assumir l'edició, la fotografia i va participar activament en l'animació, realitzada en col·laboració amb Guadalupe Sánchez. El so va estar a càrrec de Sonia Fritz, qui més endavant dirigiria “Yalaltecas”. Aquesta dinàmica de treball col·lectiu va permetre una participació equitativa entre les integrants, fomentant l'aprenentatge tècnic i creatiu de totes les involucrades.